Park Güell
El Park Güell va néixer l’any 1900 d’un somni compartit entre l’empresari Eusebi Güell i Antoni Gaudí. La intenció inicial era construir a Barcelona un barri residencial inspirat en el model britànic de la “ciutat jardí”. Va ser precisament per aquest motiu que l’industrial el va anomenar Park Güell, en anglès.
Eusebi Güell havia adquirit la gran finca amb casa pairal del marquès Mariano, a la zona que es coneixia popularment com la Muntanya Pelada. El projecte preveia vendre 60 parcel•les a les famílies burgeses barcelonines i, tot i que el propòsit inicial no es va poder dur a terme, Gaudí va deixar per a la posteritat una autèntica meravella.
UN GRAN REPTE I UNA CURSA D’OBSTACLES
Gaudí va acceptar el difícil i interessant encàrrec de Güell i va plantejar una urbanització per a 60 cases. Va estudiar una a una la millor posició de cada habitatge dins la seva respectiva parcel·la: calia que no tapessin les vistes als veïns, però havien de garantir una acceptable privacitat.
Però el cert és que el projecte no va començar amb bon peu. A les restriccions imposades per Gaudí, s’hi afegia el fet que es tractés d’un indret erm i apartat de la ciutat, mal comunicat amb el centre de Barcelona, un fet que no agradava als possibles clients, ja que veien el trajecte com una aventura perillosa.
Davant d’aquesta situació, el promotor va pagar la construcció d’una caserna propera on s’instal·laria la Guardia Civil. L’obra es va encarregar a l’arquitecte Juli Batllevell, a tocar del convent de Sant Josep de la Muntanya, un lloc molt concorregut, projectat per Francesc Berenguer i Mestres –el principal ajudant de Gaudí–. Però els solars no es venien, tot i els diners que Güell hi estava invertint.
El 1905, Batllevell va construir la primera casa a la urbanització, per a l’advocat Martí Trias. Després es va encarregar a Berenguer una altra casa, els plànols de la qual va signar Gaudí, per tal que servís de model i reclam per incrementar les vendes. Aquesta va ser la segona i darrera casa familiar de la urbanització, que va construir el contractista José Pardo Casanovas. Va ser el mateix Gaudí qui la va comprar el 1906 per anar-hi a viure amb el seu pare, la seva neboda i una minyona.
EL SEGELL GAUDÍ
Les notables dimensions del conjunt i el gran pendent aconsellaven plantejar diferents accessos. El principal es va situar a la part baixa de la finca, amb façana annexa al carrer de Larrard, un carrer urbanitzat per on s’arribava tradicionalment a la finca del marquès.
En aquest indret Gaudí va projectar amb el seu estil personal els dos magnífics pavellons de la porteria i una gran escalinata enjardinada i molt ornamentada, que portava al visitant a la gran porxada, la Sala Hipòstila, pensada per instal·lar-hi un mercat.
Sobre aquest espai cobert es construiria la gran esplanada, un autèntic mirador sobre la ciutat delimitat i vorejat en tot el seu perímetre pel banc de perfil ondulat, fet amb peces prefabricades de formigó revestides amb trencadís ceràmic. El mirador disposava d’un petit amfiteatre per poder gaudir de les representacions que s’hi programessin.
ESPECIAL ATENCIÓ A CADA DETALL
Sempre fidel als seus principis, Gaudí utilitza de forma admirable els materials que el lloc li ofereix. Estudia detingudament la difícil topografia de la muntanya i construeix un sistema de carrers i viaductes per tal d’arribar a les cases, realitzant les excavacions pertinents i aconseguint una obra civil amb un mínim impacte i una òptima adaptació paisatgística.
Com que sabia llegir la natura i era un bon arquitecte, va preveure les necessitats futures dels residents. Gaudí va construir sota el porxo una gran cisterna que recollia les aigües pluvials per poder mantenir una bona vegetació.
L’aigua arribava a la cisterna per un enginyós sistema de desguassos situats a l’interior dels grans pilars d’estil neo-dòric. Els capitells suportaven les petites voltes esfèriques prefabricades de formigó, que també es revestien interiorment amb trencadís.
D’URBANITZACIÓ PRIVADA A PARC PÚBLIC
Vist el poc èxit del negoci immobiliari, les obres es van abandonar l'any 1914. Eusebi Güell va morir el 1918 i els seus hereus van optar per desprendre’s de la finca. La va comprar l’Ajuntament de Barcelona l’any 1922 en una operació no exempta de polèmica, per un import de 3.200.000 pessetes.
La va convertir en un parc públic, un indret a la part alta de la ciutat que va ser tranquil i entranyable fins fa uns anys. Actualment forma part del parc urbà dels “Tres Turons” i és un lloc molt valorat pels barcelonins.
ATRACCIÓ TURÍSTICA
El Park Güell va ser reconegut com a Bé Cultural d’interès Nacional el 1969 i va ser inscrit a la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1984.
Però l’increment del turisme a la ciutat de Barcelona i l’eclosió de l’obra de Gaudí han generat en els darrers anys un ús massiu i poc curós del parc, que ha esdevingut una atracció turística de primer nivell.
La necessitat de garantir la conservació d’aquest conjunt únic al món, així com l’elevada pressió que patia l’entorn, van portar a l’Ajuntament de Barcelona a regular la visita a la zona més fràgil del parc, corresponent al 7,9% de la superfície total.
HORARIS
De l'1 de gener al 28 de març: de 8.30 h a 18.15 h
Del 29 de març al 3 de maig: de 8 h a 20 h
Del 4 de maig al 6 de setembre: de 8 h a 21.30 h
Del 7 de setembre al 24 d'octubre: de 8 h a 20 h
Del 25 d'octubre al 31 de desembre: de 8.30 h a 18.15 h
COM ARRIBAR
Metro: L3 - Vallcarca / Lesseps
Autobús: H6, 32, 24, 92
TRANSPORTS TURÍSTICS
Bus Turístic: Ruta blava. Park Güell
Barcelona City Tour: Ruta Est (color verd). Park Güell
material de recerca relacionat