Casa Batlló
Gaudí va bastir, en tot just un any i mig, una de les seves creacions cabdals i segell principal. Malgrat el que pugui semblar a primera vista, la Casa Batlló no va ser un edifici de planta nova, sinó la reforma d’un immoble ja existent. La transformació tan radical i alhora tan genial en l’ús de colors i formes mai vistes a la façana, el van situar ràpidament com a icona de la nova Barcelona.
Coneguda popularment com la casa dels ossos, la casa de les màscares, la casa dels badalls o la casa del drac, l’obra simbolitza a la perfecció l'etapa de màxima maduresa constructiva de l’arquitecte. Representa la combinació ideal entre l’art i la funcionalitat, entre l’arquitectura i el disseny, i suposa un edifici clau per entendre què va significar el modernisme català.
LA "MANSANA" DE LA DISCÒRDIA
Emili Sala Cortés va ser qui va construir la casa, l’any 1877, al número 43 del passeig de Gràcia. Amb el tombant de segle, aquesta illa de l’Eixample va anar concentrant obres de reconeguts arquitectes com Josep Puig i Cadafalch (Casa Amatller) i Lluís Domenech i Montaner (Casa Lleó-Morera). Mentre aquestes noves edificacions produïen una atracció i un signe de distinció entre els seus clients, l'illa era criticada per la premsa satírica. L'apel·latiu popular de «la mansana de la discòrdia» va definir precisament la rivalitat entre els arquitectes i, molt especialment, entre les seves façanes.
Gaudí va ser l’últim en aterrar i va haver de resoldre l'encàrrec quan ja sabia el que havien fet la resta dels seus il·lustres “veïns”. L’immoble aixecat per Sala va ser adquirit per l’industrial tèxtil Josep Batlló i Casanovas l’any 1903, qui un any després, va contractar Gaudí amb l’objectiu de remodelar completament l’edifici. I a fe que així va ser.
FESTA I LLEGENDA A LA FAÇANA
La façana de la Casa Batlló és coneguda a tot el món per la seva composició singular plena de fantasia i color. Aquest cromatisme, juntament amb les ondulacions verticals, han fet que sigui comparada pictòricament amb la sèrie d’olis “Els Nenúfars” de Claude Monet. Altres l’han relacionat amb elements del carnaval: el coronament de la façana sembla el barret d’un arlequí, el recobriment de trencadís recorda al confeti, i les baranes remeten a la forma de les màscares. Però l’al·lusió més clara fa referència a la llegenda de Sant Jordi, amb el teulat en forma de llom del drac, la creu que remata la llança del cavaller, el balcó de la princesa en forma de flor oberta o els ossos de les víctimes devorades pel drac al primer pis.
Al marge d’interpretacions, aquesta façana principal és un compendi de troballes estructurals i formals que es repeteix a la resta de l’edifici, com a les fantasioses xemeneies del terrat, que recorden bolets; la façana posterior, amb un trencadís ceràmic de formes naturals i geomètriques; o a l’excel·lent pati de llums, on Gaudí va graduar la mida de les finestres i el color del revestiment ceràmic en una combinació progressiva que afavoreix la il·luminació de tot l’interior.
VIURE A L'INTERIOR D'UN DRAC
Al primer pis es troba la planta noble, antic habitatge de la família Batlló on hi destaca el saló principal, un espai ple de llum i de formes sinuoses amb vistes al Passeig de Gràcia. Gaudí hi va parar una especial atenció amb una interessant disposició dels sostres i una decoració molt elaborada, jugant amb llums i ombres als diferents espais i conferint ondulació a tots els envans. La façana aquí és de pedra, amb una galeria on les finestres tenen, de nou, formes sinuoses i totalment diferents mentre que els pilars adopten formes d'ossos amb articulacions.
A sobre d’aquest pis principal, l’edifici dedicava quatre pisos al lloguer i un cinquè on es van projectar les golfes com a zona pel servei i trasters. Un espai molt suggeridor, evocador i de màxima puresa conformat per una successió d’arcs catenaris que traslladen al visitant al ventre del drac. Amb la completa reforma de l’antic edifici d’Emili Sala, Gaudí va ampliar l’espai central on es troben l’escala i l’ascensor conformant un pati de llums revestit amb rajoles de tons blavosos que proporciona més intensitat a la part superior i més claredat a la part inferior. Així s’aconsegueix una distribució uniforme de la llum a la vegada que transmet atorgava una inequívoca sensació ser al mar.
BOSC DE XEMENEIES AL TERRAT
Dues escales de caragol permeten l’accés des de les golfes al terrat on, les imponents i sorprenents xemeneies agrupades van ser ornamentades perfectament amb trencadís vidriat i de color. El terrat de la casa Batlló és una de les més espectaculars creacions de la plàstica gaudiniana. Construït sobre els arcs parabòlics de les golfes, és un espai rectangular dividit al seu centre per les lluernes dels patis interiors. A la part davantera hi ha una gran sala on estaven instal·lats els dipòsits d'aigua i que coincideix amb la part més elevada de la façana. Amb aquest disseny Gaudí aconseguia donar un sentit estètic -l'esquena ondulada i escatada del drac- a un requisit funcional de l'època en què l'aigua corrent no disposava de pressió suficient per satisfer les condicions de confort exigides. Si la visió exterior del coronament simulava les escates d'un drac, el costat interior que fa de barana del terrat sembla la closca d'un cranc, amb uns colors degradats des del taronja intens fins al blanc.
Els quatre grups de xemeneies del terrat mesuren 6,10 metres d'alçada i estan recoberts de fragments de vidre i trencadís policrom amb dibuixos florals. El conjunt sencer se situa en un intermedi entre el bosc de xemeneies que es pot veure al Palau Güell (1888) i la Casa Milà (1910). El seu especial disseny evita que l'aire rebufi enrere.
PREMIS TARDANS
El reconeixement unànime de l’enginy i la bellesa de l’edifici va trigar en arribar. El concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament li va negar fins a dues vegades el premi, que els anys 1906 i 1907 va recaure, respectivament, en la casa Lleó i Morera de Domènech i Montaner i en el Col·legi Comtal, signat per Bonaventura Bassegoda i Amigó. La justícia va arribar finalment el 1962, quan la Casa Batlló va ser incorporada al Catàleg Patrimonial de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1969 va ser declarada Monument Històric Artístic -un títol de l'estat espanyol actualment anomenat ‘Bé d'Interès Cultural’-, i el 2005 va ser inclosa al catàleg de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. El 2006 va rebre el premi The Best in Heritage concedit per l'Europa Nostra Awards, valorant la seva recuperació integral i de patrimoni realitzada amb un esforç econòmic exclusivament privat.
HORARIS
De dilluns a diumenge de 9 h a 21 h
COM ARRIBAR
Autobús: H10, V15, 7, 22, 24.
Metro: L2 / L3 L4 - Passeig de Gràcia.
FGC: Provença.
RENFE: Passeig de Gràcia.
TRANSPORTS TURÍSTICS
Bus Turístic: Ruta nord i sud Casa Batlló – Fundació Antoni Tàpies
Barcelona City Tour: Parada 3 A, Passeig de Gràcia-Casa Batlló
Barcelona Guide Bureau: Gaudi Tour (Pack de visites guiades a tres obres de l'arquitecte)
material de recerca relacionat